Vaig néixer a Polònia, però soc català, d'adopció. Com molts estrangers —encara que no us ho cregueu—, vaig voler aprendre català per poder integrar-me, per sentir-me part d'aquí, per entendre de veritat les persones que em rodejaven.
I com molts catalans —encara que tampoc us ho cregueu— jo també pateixo de dolor de llengua. L'he sentit en primera persona: la pressió per canviar d'idioma, la sensació de ser un intrús quan insisteixo en el català, la mirada d'estranyesa de qui no entén per què m'ho «complico».
Aquesta barreja de les dues coses —ser estranger que estima profundament la llengua i la cultura catalanes— em va inspirar a crear els cercles de suport. Vull combatre les injustícies i, de pas, aportar el meu granet de sorra a les terres que em van acollir.